Pensant amb els altres

He decidit fer la reflexió sobre aquest documental ja que m’ha emocionat molt i, a més, del llibre de Quiet ja havia fet una altra reflexió.

Mentre anava visionant el documental m’hi adonat d’aspectes molt importants que de vegades se’ns obliden ensenyar als alumnes quan ets mestre: la felicitat i el valor de l’amistat. Per poder ser feliç i tenir bones amistats és necessari que sapiguem posar-nos a la pell de les persones que ens rodegen ja que podrem saber què es el que li succeeix i entendre el sentiment que té. De la mateixa manera, que les podrem ajudar quan ens necessitin i animar-les per a que no s’enfonsin en cap moment, fent que es sentin estimades, com ho fan els alumnes del senyor Kamamori quan el pare d’un dels seus companys mor i aquests fan el possible per animar al seu estimat amic.  

A més, un altre aspecte que m’ha fet reflexionar, a més de com a futur mestre com a persona, ha set el valor de la vida. Les persones no ens adonem que la vida passa molt ràpid i, de vegades, no la gaudim suficient, ens dediquem a fer el que és millor per a nosaltres però sense, realment, si és el que volem fer, si gaudim fen-ho. Per això, durant el procés de la nostra vida, hem de mostrar la nostra personalitat individual, expressant el que sentim i mostrant–nos com som. Aquesta és l’única manera per a que la gent del nostre voltant ens estimi i estigui al nostre costat en el moment que ho necessitem.

També, m’ha cridat molt l’atenció que ens nins d’aquesta classe parlen amb molta naturalitat temes com la mort. De vegades, tant les famílies com els mestres no li donem quasi importància i, fins i tot, ho portem molt amagat per por a mostrar els sentiments que tenim o que la gent es faci una idea de nosaltres que no volem. Abans de veure el vídeo, jo mateixa pensava que el millor era portar-ho amagat, que els nins no s’adonessin del que passava però el senyor Kamamori m’ha donat una gran lliçó com a persona fent-me reflexionar sobre la importància que té parlar amb tanta naturalitat de temes tan complexos com la mort, ja que durant la nostra vida hi haurà alguna persona que falti en un moment o altre i hem de saber extreure els sentiments. D’aquesta manera, la gent del nostre voltat es posarà al nostre lloc i ens animarà per a que no caiguem.

D’altra banda, una seqüència que també m’ha semblat molt interessant és quan un dels nins xerrava mentre el professor explicava i aquest ha fet reflexionar al nin i que ell mateix s’adonés de que el que feia no estava ben fet. Penso que fer reflexionar als nens pot ajudar-los, com diu Kamamori, a ficar-se a la pell de l’altre i entendre que el que han fet no és del tot correcte.

Finalment, esmentar que aquest documental m’ha ajudat tant a nivell personal com a nivell professional i a veure les coses des d’un altre perspectiva: la importància de ser feliç al llarg de la nostra vida.