MÒDUL 4 FACTORS INTERPERSONALS DEL PROCÉ D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

En el procés d’ensenyament – aprenentatge, a més dels factors intrapersonals, també hi estan implicats els factors interpersonals, és a dir, el mestre.

El dia en que hi ha el primer contacte amb els infants, el mestre es crea unes expectatives que es basen en informacions obtingudes d’aquests. Per exemple, la manera de vestir, si es guapo o lleig, etc. Després d’haver-se fet aquestes expectatives, tractarà a uns infants d’una manera o d’una altra i, per tant, aquests actuaran diferent segons el que pensa d’ells el mestre. Però, amb el pas del temps, el pensament del professor va canviant segons les actuacions dels nens i, per tant, hem d’estar oberts i no tancar-nos i etiquetar als infants d’una determinada manera.

D’altra banda, cada mestre té unes característiques que estan lligades al rendiment dels alumnes. Hi ha mestres que són més afectius- emocional que ajuden i accepten en major grau i mestres intel·lectuals – directius que es centren en la part cognitiva, en els recursos didàctics.  Per a ser un bon professor és necessari complementar aquests dos extrems ja que hem d’ajudar a l’infant però també hem de tenir en compte els continguts que es donin a la classe i les passes necessàries per assolir aquests continguts.

Els nous aprenentatges dependran de l’eficàcia del mestre ja que aquest ha de motivar a l’infant, posar-se a la seva pell, escoltar-lo i ha de tenir una capacitat d’escolta. A més, la seva feina ha de ser vocacional i ha de tenir en compte les necessitats individuals de cada infant de la classe i el seu ritme i la seva implicació dins l’aula per a que aquest sentin el seu suport i vegin que són importants per a ell, que els té en compte.

Per tant, encara que hi hagi estils diferents, els professors han de ser una guia per als infants i ajudar-los amb el que necessitin, sense desmotivar-los i fent-los sentir que ells poden realitzar tot el que es proposin.

TEMA 3 FACTORS PSICOLÒGICS IMPLICATS EN L’APRENENTATGE: FACTORS INTRAPERSONALS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT- APRENENTATGE

Durant el procés d’ensenyament – aprenentatge de l’infant, hi ha diferents factors psicològics que hi estan implicats. Pel que fa als factors intrapersonals trobem els processos cognitius (memòria, atenció i intel·ligència), els processos afectius (personalitat i motivació) i les habilitats i estratègies d’aprenentatge (metacognició).

Després de realitzar el treball sobre la professora (Bea) des Pratet m’hi adonat que hi ha moltes maneres per potenciar tant l’atenció com la memòria dins la classe però la base per desenvolupar-ho és que el nen tingui interès i curiositat per allò que aprendrà. Sinó posem èmfasis, els nens s’avorriran i deixaran de prestar atenció a la mestra. A més, també, hem de tenir en compte que cada nen és diferent i, per tant, li interessen coses diferents dels altres.

Una de les maneres per a que els nens estiguin atents a classe és canviar de to ja que un to lineal potser avorreixi als infants. També, hem de pujar el to en allò que volem que ressalti més en els nens per a que es fixin més amb allò que diem.

Els gestos també ens poden ajudar a captar aquesta atenció, per exemple, a l’hora de cantar una cançó i aprendre-la, podem fer els moviments que diu la lletra i així que sigui més fàcil de memoritzar-la. Hem vaig quedar bocabada quan els vint-i-cinc nens de na Bea es sabien les cançons i, fins i tot, ballaven al mateix temps fent el que deia la lletra.

A més, encara que no mostri interès, hem de motivar-lo relacionant temes interessants per a ell i el tema que s’està explicant per a que així presti més atenció. Un aspecte que també és important per a que els nins prestin atenció és tenir l’aula organitzada i sense remors, amb una temperatura agradable. D’aquesta manera, els nens oblidaran els factors externs i es centraran en el tema que s’estudia.

El que més por hem fa a l’hora de donar classe és que els nens deixin d’escoltar-me o parlin amb els companys. Aquesta assignatura m’ha ajudat molt i m’ha donat tècniques que puc aprofitar quan comenci a ser mestre, cosa que no sabia quan vaig començar el trimestre ja que tenia una idea errònia del que era la psicologia de l’educació i no sabia tot el que hem podria aportar. Aquest tema penso que és molt important ja que tot comença per la motivació del nen i un cop aquest està motivat comença el seu procés d’aprenentatge.

Com ja he dit abans, per a que el nen integri un nou aprenentatge ha d’estar motivat i això dependrà dels interessos dels infants. Però, encara que el tema no li interessi, hem de fer activitats que el motivi. Fer-lo protagonista del seu propi aprenentatge és la clau per a que el nen estigui motivat i tingui ganes d’aprendre.

TEMA 2 LES TEORIES DEL APRENENTATGE I LA SEVA IMPLICACIÓ EN EL CURRÍCULUM ACTUAL: PROCESSOS D’APRENENTATGE

Hi ha diferents teories sobre l’aprenentatge, una d’elles és el conductisme. El que més m’ha cridat l’atenció d’aquesta teoria són els procediments per controlar i modificar la conducta ja que de vegades, els que estem aprenent ens preguntem com podem fer que els nens es comportin de la manera que volem o com canviar el seu comportament. Ara bé, aquests procediments s’han d’utilitzar correctament ja que, de vegades, el que fem és fer-la incorrecta i provoquem que una resposta per part del nen que no és la que nosaltres volem.

Per exemple, quan hem donat a un nen una recompensa per allò que ha fet bé és important que no se li llevi a causa d’una altra actuació que no tingui res a veure ja que potser torni a repetir el que havia fet malament anteriorment per tornar-la a tenir.

Com a futur mestra aquestes tècniques m’han ajudat molt encara que penso que, de vegades, hem de deixar al nen i en lloc d’aplicar-les fer que reflexioni sobre allò que ha fet incorrectament ja que és de la manera en que es posa en la pell de l’altre i pot entendre que el que fa no és correcte. És a dir, que el nen no faci les coses per una recompensa sinó que no les faci perquè ell mateix s’ha adonat que no ho ha de fer.

Abans de començar la carrera pensava que el que deia el professor era la veritat absoluta i el nen el que havia de fer era escoltar i memoritzar. Un cop he començat la universitat m’hi adonat que el que pensava era erroni ja que un nen va carregat d’experiències i vivències i que, fins i tot, podem aprendre d’ells. Això també ho he vist reflectit amb el meu fillol quan, amb només dos anys, és capaç de tenir una conversació i explicar-me el que ha aprés per ell mateix a casa o a l’escola ja que he vist que ha  interioritzat el que ha aprés i al llarg d’un temps ha pogut contar-ho i utilitzar el nou aprenentatge en altres àmbits.

El que també m’ha fet reflexionar sobre la instrucció del professor ha set el treball que havíem de realitzar sobre les fitxes. Amb únicament una fixa hem tret un miler d’activitats que podem realitzar amb els infants i que sigui una forma de viure aquest nou aprenentatge. Per exemple, fer excursions al parc de bombers, tenir una visita d’un metge a la classe, fer un qüestionari al netejador dels carrer, etc.

Per tant, amb aquestes teories he pogut veure que encara que puguem canviar la conducta de l’infant és necessari deixar-lo reflexionar i que ell mateix s’adoni del que ha fet malament però sempre sabent que té el nostre suport per qualsevol ajuda que necessiti.

Els dos dibuixos que més m'han agradat

He decidit triar aquest dibuix perqué el resultat ha set molt polit encara que en un principi no sabiem ben bé que era el que fariem amb tants de peixos. 

Es tractava de fer peixos en forma de coses del nostre entorn, per exemple, un peix – bossa, un peix – botella, etc. Passava el temps i cada cop hi havia peixos més divertits. Després, havíem de col·locar la fulla on hi havia els peixos, dalt de la fulla que havíem pintat amb ceres i repassar els peixos amb un bolígraf estrenyent ben fort. 

El reultat com podeu veure és genial i la senció que he tingut mentre ho anava fent era molt bonica. 

He decidit triar aquest dibuix perqué, com veis, és molt polit i és molt simple de fer. 

 

En primer lloc, hem tingut que doblegar una fulla diferents vegades i tallar els cantons amb formes. D’aquesta manera, quan s’obri el paper queden milers de formes diferents.

Un cop vaig obrir la fulla, la vaig col·locar dalt una fulla del bloc de dibuix. Varem repassar amb ceres els cantons de les formes i amb el dit ho havíem de difuminar al centre de la figura. Ha quedat un dibuix molt polit.