Conclusió

Com a conclusió de les meves aportacions al e-portafoli, m’agradaria dir que en un principi vaig fer un seguiment de totes les pràctiques que anàvem fent però amb la falta de temps he hagut de deixar algunes entrades pel final encara que hem va anar molt bé fer-les ja que per l’examen ja ho tenia tot repassat. També, penso que és una ajuda ja que reflexiones sobre el que es fa dia a dia, sobretot el que es fa a classe i gràcies a aquestes reflexions vas interioritzant els nous coneixements.

Al moment en què el professor va dir que havíem de fer un bloc hem vaig sentir una mica perduda però un cop vaig veure que s’exposava ben clar el que s’havia de fer vaig quedar molt més tranquil·la. Durant el procés, com he dit, m’ha costat dur-lo al dia encara que he intentat completar les activitats el màxim possible.

L’he intentat fer el millor que he pogut però sempre hi ha coses per millorar. Penso que això es va millorant a mesura que es van fent el blocs i fer aquests m’ha ajudat moltíssim a regular els meus errors.

Pel que fa al resultat final, estic contenta del resultat del meu bloc i l’assignatura m’ha aportat molts coneixements que abans no els tenia en compte i no donava tanta importància al tema de les emocions però la veritat que ara tinc una altra mentalitat i crec que és bàsics treballar-ho amb els nostres futurs alumnes.

La fita que ara persegueixo és que els següents cursos hem vagin igual de bé que aquests dos primers i arribar a ser una gran mestra i ensenyar als meus alumnes tot el que se de la millora manera possible. 

Paula.

Com hauria de ser l'escola dels nostres dies?

http://www.flickr.com/photos/creciendo_juntos/5229690186/

El dia que es va fer aquesta activitat no vaig poder assistir a classe i he fet un resum sobre la història de l'educació infantil en el quadre següent: 

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
	GUARDERIA/ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN/A
ORIGEN	La industrialització: migracions de les zones rurals cap als nuclis urbans.	Reconeixement de tots els drets de l’infant i aparició de la LOE.	Necessitat de cuidar de l’infant i donar-li protecció i estima.
OBJECTIUS	Caràcter assistencial, més que educatiu. Recollir als nens de famílies que treballaven.	Desenvolupament motor, afectiu, social i intel·lectual dels nens i nenes.	ü  Seguretat. ü  Protecció. ü  Cobrir totes les necessitats de l’infant.
MODELS I MOTIVACIONS	Tenir que deixar als nens per no poder-los cuidar ja que no tenien temps.	Necessitat de preocupació i desenvolupament del nen.	Que el nen estigui sa.

D'altra banda, voldria fer menció a com penso que hauria de ser l'escola dels nostres dies. Primerament, en lloc de ser únicament assistencial, ha de tenir un fonament educatiu, tant en l'etapa de zero a tres anys com de tres a sis. Aquest hauria de ser el pilar fonamental de l'educació infantil. 

A més, hem de partir d'allò que saben els infants per tal de poder connectar el que saben amb els futurs aprenentatges. Ja hem vist que abans es pensava que l'infant era una "tabula" rasa però, actualment, hem de tenir en compte els seus coneixements.

Seguidament, als infants se'ls ha de donar l'oportunitat de reflexionar sobre allò que han fet malament i no castigar sense que ells sàpiguen l'error que han comés. Encara hi ha moltes escoles que això no es té tan present però penso que és un element fonamental per al desenvolupament del nen. Per poder arribar a un aprenentatge complet es necessari està en contacte constantment amb les famílies, ajudant-les i donant-los pautes per a educar als seus fills.

Finalment, per assolir un aprenentatge complet, les activitats han de ser vivencials, és a dir, que vegin el que se'ls està dient i els mestres han de ser una guía en aquest procés. 

Una frase que sempre m'ha cridat l'atenció per la seva profunditat i que penso que plasma molt bé com hem d'educar als infants és la següent:

"Dime y olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo." (Benjamin Franklin)

Activitat per treballar les emocions: Matí de converses

Matí de converses

·         Per qué l’has triat:

He elegit aquesta activitat perquè penso que és una bona manera de reconèixer i identificar les emocions. A més, en aquesta activitat estan desenvolupant la comunicació verbal entre els seus companys, és a dir, comencen a socialitzar-se entre ells.

·         Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat:

En aquesta activitat és treballa la comunicació, la creativitat i l’escolta.

·         En què consisteix:

En primer lloc, es posa tota la classe en rotallana i la professora reparteix un cartronet a cada infant. Cada cartronet té una imatge d’una emoció (tristor, alegria, por i ràbia).

Després, es posaran de peu i cada nen haurà de buscar a aquells infants que tinguin el mateix cartronet que ell. Així, haurà de parlar amb tots aquells companys de la seva classe i començarà a aprendre a preguntar i a saber expressar-se.

Seguidament, quan trobin a la seva parella, en rotllana i davant els seus companys, hauran de fer un petit diàleg expressant l’emoció que els ha tocat i la resta d’infants hauran d’esdevinar quina emoció tenen.

·          Què necessites per a dur-la a terme:

http://www.flickr.com/photos/carolluz/2050367348/sizes/m/in/photostream/

Per dur-la a terme necessito cartronets amb les diferents emocions. Aquests cartronets es faran manualment i les emocions estaran molt clares per a què els infants no tinguin cap dubte de quina es tracta. A més, per a que vagin familiriatzant-se amb la lecto – escriptura, baix de cada imatge posarà el nom de l’emoció.

·         Avaluació:

L’avaluació que es durà a terme no serà sancionadora sinó que el que es preten es veure l’evolució de l’infant, de manera que el que es tendrà en compte és si l’infant va reconeixent les diferents emocions.

Durant l’activitat si algun infant té qualque problema a l’hora de reconèixer la seva emoció, l’ajudarem, sempre reflexionant per a que ell mateix reconega el seu cartronet. 

Relat d'una professora

http://www.flickr.com/photos/rebecat/5057155895/

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

Personalment, penso que encara que s’han de tenir les coses programades a l’hora de fer classe, hem de ser flexibles a les propostes de les mares ja que són elles les que més coneixen a l’infant. També, com va dir Iñaki, potser la mare vol que acabi aquest procés perquè fa feina i no pot dur al seu infant només les hores del període d’adaptació. Però, encara que fos així, la professora hauria de donar-li arguments referits a l’alumne, per exemple, si ella també veu que està adaptat o que encara li queda un temps però dient-li que és ella la que té por provoca que la família del nen desconfiï de la tutora del seu fill.

Aquesta resposta hem pareix inadequada ja que no estem fent reflexionar a les famílies sinó el que fa és dir-li com es sent i tancant la resposta. Com hem dit, a més de fer qüestions obertes, també, si les famílies ens plantegen aspectes sobre els seus fills, hem d’argumentar i fer entendre a les famílies de la nostra postura i, si veiem que potser tenen raó, ser flexibles i canviar les programacions. 

Dos tipologies de famílies

Llegiu l’article dos modelos de família:

1.    Quines són per a tu les idees més significatives de les dos tipologies que planteja.

-       Hiperprotector:

·         Els pares satisfan constantment els desitjos del seu fill i creen a una persona que només sap rebre.

·         El fill queda en posició d’inferioritat i els seus pares el fan creure que no pot fer res sense la seva ajuda.

-       Democràtic – permissiu:

·         Les opinions dels pares i dels fills són equivalents: tots s’asseuen a la mateixa taula per determinar les regles de la vida familiar.

·         Els fills exerceixen una tirania que els permet obtenir tot el que desitgin.

·         Els pares responen sempre afirmativament a les peticions dels fills.

2.    Fes una breu reflexió sobre elles i destaca les conseqüències que , al teu parer, poden tenir per al desenvolupament futur de l’infant:

Pel que fa a les famílies hiperprotectores penso que, així com ells, l’infant és una persona individual que ha de fer front als seus problemes o conflictes que se li presentin en la seva vida. Amb aquest tipus de família és impossible que en un futur aquest nen es sàpiga enfrontar a situacions complicades ja que durant tota la seva vida els pares li han resolt tot i li han donat tot el que ell volia.


 D’aquesta manera, a més, estem potenciant que el nen no sàpiga prendre decisions ni assumir responsabilitats.

D’altra banda, els pares democràtic – permissius perden tota la seva autoritat davant els seus fills en el moment que deixen que aquests formin part a l’hora de determinar les regles de la casa. En aquest moment, tots tenen la mateixa autoritat i, fins i tot, els infants, amb el temps manen sobre els seus pares i aquests es veuen en l’obligació de fer el que diuen.

Personalment, penso que mai s’ha de determinar un tipus de tipologia sinó que s’han de mesclar els dos, s’ha de ser proper als nostres fills, donant-los confiança i protecció per a que ells sàpiguen que estem allí quan ho necessitin però establint unes regles que s’hauran de marcar des de ben petits. 

Vídeo Human Baby (Sentir)

1.  Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?

Un aspecte que he trobat molt interessant i reforça el que ja sé és que els infants, als primers mesos, no somriuen davant un fet divertit de forma innata, sinó que imita a la persona que està provocant aquest estat. És a dir, quan un pare fa jugar al seu fill, aquest no somriu per què ho senti ell sinó que com veu al pare riure, l’imita i ell també riu.

Sabia que els infants aprenen per imitació però en aquests aspectes pensava que reien o ploraven per què ells ho sentien.

2.  Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

Un aspecte que per a mi es nou és el fet que els infants als tres mesos ja siguin capaços d’entendre les emocions dels altres però que tardin més temps en reconèixer les dels seus pares, jo pensava que era al revés ja que els pares són persones que ja els coneixen, en canvi una persona estranya no sap com és i, per tant, li pot costar més identificar com es troba emocionalment.

3.  Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat/discussió

L’aspecte que trobo que pot ser susceptible de debat és que el nen pugui autorregular les seves emocions sense l’ajuda de la seva mare o una altra persona molt coneguda per ell. Penso que pot ser una tema de debat per què hi hauria punts de vista diferents i cada justificació de cada persona aportaria als altres nous coneixements.

4.  Quina funció compleixen les emocions morals?

 La funció de les emocions morals és que el nen des de ben petit sàpiga quines coses són adequades i quines no en la societat on viu. Aquestes poden ser la vergonya, la xafogor; aquells sentiments que apareixen cap als dos anys i quan són conscients d'ells mateixos. 

6.  Reflexió global del vídeo. 

El vídeo m'ha semblat molt adient per a entendre el tema de les emocions ja que ho plasma d'una manera molt gràfica i es veuen resultats que ajuden a la comprensió, com per exemple, a l'edat que apareixen les emocions morals (dos anys) a quina edat reconèixen les emocions dels seus pares i dels desconeguts, etc. 

Encara que un aspecte negatiu que hi veig i que el va dir na Priscila a classe va ser que els nens estan exposats com si fos un laboratori i potser hi hagi situacions que no agradin als infants, és a dir, no són situacions del dia a dia sinó que controlen ells la situació. 

Però, també, gràcies a aquests experiments podem saber el moment en què apareix el reconeixement i el control de les emocions.


Anècdota:

Una anècdota que va tenir la meva mare l’altre dia amb el meu fillol de dos anys va ser que en el moment que ella va treure la càmera, el nen li va demanar si li podia fer dos fotografies, una amb cara de enfadat i l’altre content.

He decidit no penjar les fotografies per motius de protecció de dades però la veritat que són molt impactants ja que es veu clarament com diferencia una emoció de l’altra. 

Definició de família

http://www.flickr.com/photos/vh/57631660/sizes/m/in/photostream/

En un primer moment no sabia com definir una família ja que depenent de la definició la podríem confondre amb un altre context com els amics o l’escola.

Per tant, sabia que era un context social ja que es relaciona amb tots els components (pare, mare, padrí, padrina, etc.) però el diferencia dels altres perquè és el més proper a l’infant. És a dir, les persones que formen la família són les primeres en interactuar amb l’infant.

D’altra banda, l’objectiu primordial de la família és que l’infant estigui bé, és a dir, sa. Per a que això es puga produir s’han de cobrir totes les seves necessitats. Per tant, ja tenim una altra característica.

A més, el nen/nena ha de sentir que les persones del seu voltant l’estimen, però això es necessari que li donin protecció i estima.

Finalment, la definició que jo donaria de la família és la següent:

La família és el context social més proper que cobreix totes les necessitats de l’infant, donant-li protecció i estima.

Després de fer aquesta definició i posar-la en comú amb els meu grup, entre tots hem extret una altra definició de família:

-       Institució de socialització que compleix una sèrie de funcions.

Un cop tots els grups tenien feta la seva definició, les hem posat en comú i hem extret les següents característiques de família:

ü  Compleix una sèrie de funcions.

ü  Cobreix la necessitat dels seus membres.

ü  Membres pròxims amb vincles de sang  / càrrega emocional

ü  Estructura de relació.

ü  Model referència.

Després, unint el que havíem posat en comú, varem extreure la següent definició:

Grup humà unit per vincles de sang o vincles afectius que compleix les funcions de satisfer les necessitats dels seus membres i serveix com a model de referència fent de mediadora per a la incorporació de l’individu a la societat. A més comparteixen temps i espai.

Buscant per la xarxa he trobat una definició de família que penso que la resumeix molt be i inclou tots els aspectes que hem anat dient a classe:

La família és un grup social unit per relacions de parentiu, tant per via sanguínia com per relacions afectives. Aquests grups familiars reproduiran formes, valors socials i culturals que estan instal·lats en una societat.

Després de contrastar aquestes definicions, la que finalment, compliria, per a mi, totes les característiques seria la següent:

La família és el context social més proper unit per relacions de parentiu, tant per via sanguínia com per relacions afectives que cobreix totes les necessitats de l’infant, donant-li protecció i estima i reproduint valors socials i culturals instal·lats en una societat.