Relat d'una professora

http://www.flickr.com/photos/rebecat/5057155895/

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

Personalment, penso que encara que s’han de tenir les coses programades a l’hora de fer classe, hem de ser flexibles a les propostes de les mares ja que són elles les que més coneixen a l’infant. També, com va dir Iñaki, potser la mare vol que acabi aquest procés perquè fa feina i no pot dur al seu infant només les hores del període d’adaptació. Però, encara que fos així, la professora hauria de donar-li arguments referits a l’alumne, per exemple, si ella també veu que està adaptat o que encara li queda un temps però dient-li que és ella la que té por provoca que la família del nen desconfiï de la tutora del seu fill.

Aquesta resposta hem pareix inadequada ja que no estem fent reflexionar a les famílies sinó el que fa és dir-li com es sent i tancant la resposta. Com hem dit, a més de fer qüestions obertes, també, si les famílies ens plantegen aspectes sobre els seus fills, hem d’argumentar i fer entendre a les famílies de la nostra postura i, si veiem que potser tenen raó, ser flexibles i canviar les programacions.