Hi ha diferents teories sobre l’aprenentatge, una d’elles és el conductisme. El que més m’ha cridat l’atenció d’aquesta teoria són els procediments per controlar i modificar la conducta ja que de vegades, els que estem aprenent ens preguntem com podem fer que els nens es comportin de la manera que volem o com canviar el seu comportament. Ara bé, aquests procediments s’han d’utilitzar correctament ja que, de vegades, el que fem és fer-la incorrecta i provoquem que una resposta per part del nen que no és la que nosaltres volem.
Per exemple, quan hem donat a un nen una recompensa per allò que ha fet bé és important que no se li llevi a causa d’una altra actuació que no tingui res a veure ja que potser torni a repetir el que havia fet malament anteriorment per tornar-la a tenir.
Com a futur mestra aquestes tècniques m’han ajudat molt encara que penso que, de vegades, hem de deixar al nen i en lloc d’aplicar-les fer que reflexioni sobre allò que ha fet incorrectament ja que és de la manera en que es posa en la pell de l’altre i pot entendre que el que fa no és correcte. És a dir, que el nen no faci les coses per una recompensa sinó que no les faci perquè ell mateix s’ha adonat que no ho ha de fer.
Abans de començar la carrera pensava que el que deia el professor era la veritat absoluta i el nen el que havia de fer era escoltar i memoritzar. Un cop he començat la universitat m’hi adonat que el que pensava era erroni ja que un nen va carregat d’experiències i vivències i que, fins i tot, podem aprendre d’ells. Això també ho he vist reflectit amb el meu fillol quan, amb només dos anys, és capaç de tenir una conversació i explicar-me el que ha aprés per ell mateix a casa o a l’escola ja que he vist que ha interioritzat el que ha aprés i al llarg d’un temps ha pogut contar-ho i utilitzar el nou aprenentatge en altres àmbits.
El que també m’ha fet reflexionar sobre la instrucció del professor ha set el treball que havíem de realitzar sobre les fitxes. Amb únicament una fixa hem tret un miler d’activitats que podem realitzar amb els infants i que sigui una forma de viure aquest nou aprenentatge. Per exemple, fer excursions al parc de bombers, tenir una visita d’un metge a la classe, fer un qüestionari al netejador dels carrer, etc.
Per tant, amb aquestes teories he pogut veure que encara que puguem canviar la conducta de l’infant és necessari deixar-lo reflexionar i que ell mateix s’adoni del que ha fet malament però sempre sabent que té el nostre suport per qualsevol ajuda que necessiti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada