Les emocions per preservar l'espècie

Quan el professor ha preguntat quines creiem que eren per a nosaltres les emocions per preservar l'espècie he començat a pensar i cada cop que hem venia una paraula dubtava si es tractava d'una emoció o un sentiment ja que no sabia exactament quina era la diferencia. He començat a pensar i finalment he arribat a aquestes quatre emocions:

• Alegria. Ha set la primera emoció que m'ha vingut al cap ja que l'alegria és la base per a que la societat visqui en pau i entre tots ens podem ajudar per fer que tothom sigui feliç. D'aquesta manera l'alegria seria aquell estat de benestar i plaent per la consecució d'aquells objectius que ens proposem o per la relació amb una persona que manifesta aquesta emoció i la vivim com a pròpia. 

• Tristesa. He escollit la tristesa però no sabia ben bé perquè l'havia escollit però un cop he anat reflexionant amb els meus companys he pensat que sense tristesa no pots tenir alegria ja que no es veuria la diferència entre un estat i l'altre. A més, la tristesa fa que siguem capaços de sentir i de trobar a faltar aquelles persones que han sigut importants per a nosaltres. La tristesa per a mi seria estat afectiu dolorós causat pel incompliment de les nostres expectatives. 

• Por. Hem sento bastant identificada amb aquesta emoció i m'ha vingut al cap en un primer moment. Hem sento identificada perquè hem costa molt deixar de tenir por; por de perdre a persones del meu entorn, por a fer coses malament, etc. Gràcies a això m'he adonat que sóc una mica insegura però a l'hora penso que de vegades es bo tenir-ne. Ara bé, una por excessiva fa que ens paralitzi i no sapiguem actuar. Per tant, la por seria aquell sentiment desagradable davant d'alguna cosa que ens espanta o creiem que ens pot fer mal. 

• Amor. L'amor, per a mi, és l'emoció bàsica. A partir d'aquesta podem sentir les emocions anteriors i, a més, sentir amor per una persona és un dels sentiments més bonics que l'espècie pot sentir. D'aquesta manera l'amor seria aquell sentiment relacionat amb l'afecte i l'afecció que ens provoca una sèrie de sentiments i ens fa actuar d'una determinada manera.

Aquestes han estat les quatre emocions que jo considerava bàsiques però quan he posat en comú les del grup m'he adonat que m'havia deixat la ràbia. Jo mateixa m'hi preguntat: Per què se m'ha oblidat la ràbia? Per una banda he pensat que era perquè en un primer moment creia que per a mi no era essencial expressar-la i, per l'altra banda, he pensat que potser m'he centrat més en aquelles que solc sentir més sovint. 

Quan hem parlat i debatut sobre les emocions, cada cop més m'ha adonat que la ràbia és importantíssim que l'expressem. Sempre he pensat que les persones han de dir allò que senten perquè sinó algun dia aquesta "bola de foc" sortirà per un costat o per un altre. Jo soc una persona que sempre m'ha costat molt dir el que penso per no fer mal a les persones del meu voltant i pago la ràbia amb persones que no hi tenen res a veure i potser els hi faci més mal, com la família o el nuvi. 

Quan hem fet la proposta en gran grup ens hem adonat que les cinc emocions bàsiques són: l'alegria, la por, la tristesa, l'amor i la ràbia (l'alquímia de les emocions) encara que molts autors en nombren d'altres. 




Finalment, m'agradaria citar una frase interessant relacionada amb el tema de les emocions de Jorge Bucay:

No somos responsables de las emociones, pero sí de lo que hacemos con las emociones.