Relat d'una professora

http://www.flickr.com/photos/rebecat/5057155895/

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

Personalment, penso que encara que s’han de tenir les coses programades a l’hora de fer classe, hem de ser flexibles a les propostes de les mares ja que són elles les que més coneixen a l’infant. També, com va dir Iñaki, potser la mare vol que acabi aquest procés perquè fa feina i no pot dur al seu infant només les hores del període d’adaptació. Però, encara que fos així, la professora hauria de donar-li arguments referits a l’alumne, per exemple, si ella també veu que està adaptat o que encara li queda un temps però dient-li que és ella la que té por provoca que la família del nen desconfiï de la tutora del seu fill.

Aquesta resposta hem pareix inadequada ja que no estem fent reflexionar a les famílies sinó el que fa és dir-li com es sent i tancant la resposta. Com hem dit, a més de fer qüestions obertes, també, si les famílies ens plantegen aspectes sobre els seus fills, hem d’argumentar i fer entendre a les famílies de la nostra postura i, si veiem que potser tenen raó, ser flexibles i canviar les programacions. 

Dos tipologies de famílies

Llegiu l’article dos modelos de família:

1.    Quines són per a tu les idees més significatives de les dos tipologies que planteja.

-       Hiperprotector:

·         Els pares satisfan constantment els desitjos del seu fill i creen a una persona que només sap rebre.

·         El fill queda en posició d’inferioritat i els seus pares el fan creure que no pot fer res sense la seva ajuda.

-       Democràtic – permissiu:

·         Les opinions dels pares i dels fills són equivalents: tots s’asseuen a la mateixa taula per determinar les regles de la vida familiar.

·         Els fills exerceixen una tirania que els permet obtenir tot el que desitgin.

·         Els pares responen sempre afirmativament a les peticions dels fills.

2.    Fes una breu reflexió sobre elles i destaca les conseqüències que , al teu parer, poden tenir per al desenvolupament futur de l’infant:

Pel que fa a les famílies hiperprotectores penso que, així com ells, l’infant és una persona individual que ha de fer front als seus problemes o conflictes que se li presentin en la seva vida. Amb aquest tipus de família és impossible que en un futur aquest nen es sàpiga enfrontar a situacions complicades ja que durant tota la seva vida els pares li han resolt tot i li han donat tot el que ell volia.


 D’aquesta manera, a més, estem potenciant que el nen no sàpiga prendre decisions ni assumir responsabilitats.

D’altra banda, els pares democràtic – permissius perden tota la seva autoritat davant els seus fills en el moment que deixen que aquests formin part a l’hora de determinar les regles de la casa. En aquest moment, tots tenen la mateixa autoritat i, fins i tot, els infants, amb el temps manen sobre els seus pares i aquests es veuen en l’obligació de fer el que diuen.

Personalment, penso que mai s’ha de determinar un tipus de tipologia sinó que s’han de mesclar els dos, s’ha de ser proper als nostres fills, donant-los confiança i protecció per a que ells sàpiguen que estem allí quan ho necessitin però establint unes regles que s’hauran de marcar des de ben petits. 

Vídeo Human Baby (Sentir)

1.  Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?

Un aspecte que he trobat molt interessant i reforça el que ja sé és que els infants, als primers mesos, no somriuen davant un fet divertit de forma innata, sinó que imita a la persona que està provocant aquest estat. És a dir, quan un pare fa jugar al seu fill, aquest no somriu per què ho senti ell sinó que com veu al pare riure, l’imita i ell també riu.

Sabia que els infants aprenen per imitació però en aquests aspectes pensava que reien o ploraven per què ells ho sentien.

2.  Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

Un aspecte que per a mi es nou és el fet que els infants als tres mesos ja siguin capaços d’entendre les emocions dels altres però que tardin més temps en reconèixer les dels seus pares, jo pensava que era al revés ja que els pares són persones que ja els coneixen, en canvi una persona estranya no sap com és i, per tant, li pot costar més identificar com es troba emocionalment.

3.  Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat/discussió

L’aspecte que trobo que pot ser susceptible de debat és que el nen pugui autorregular les seves emocions sense l’ajuda de la seva mare o una altra persona molt coneguda per ell. Penso que pot ser una tema de debat per què hi hauria punts de vista diferents i cada justificació de cada persona aportaria als altres nous coneixements.

4.  Quina funció compleixen les emocions morals?

 La funció de les emocions morals és que el nen des de ben petit sàpiga quines coses són adequades i quines no en la societat on viu. Aquestes poden ser la vergonya, la xafogor; aquells sentiments que apareixen cap als dos anys i quan són conscients d'ells mateixos. 

6.  Reflexió global del vídeo. 

El vídeo m'ha semblat molt adient per a entendre el tema de les emocions ja que ho plasma d'una manera molt gràfica i es veuen resultats que ajuden a la comprensió, com per exemple, a l'edat que apareixen les emocions morals (dos anys) a quina edat reconèixen les emocions dels seus pares i dels desconeguts, etc. 

Encara que un aspecte negatiu que hi veig i que el va dir na Priscila a classe va ser que els nens estan exposats com si fos un laboratori i potser hi hagi situacions que no agradin als infants, és a dir, no són situacions del dia a dia sinó que controlen ells la situació. 

Però, també, gràcies a aquests experiments podem saber el moment en què apareix el reconeixement i el control de les emocions.


Anècdota:

Una anècdota que va tenir la meva mare l’altre dia amb el meu fillol de dos anys va ser que en el moment que ella va treure la càmera, el nen li va demanar si li podia fer dos fotografies, una amb cara de enfadat i l’altre content.

He decidit no penjar les fotografies per motius de protecció de dades però la veritat que són molt impactants ja que es veu clarament com diferencia una emoció de l’altra. 

Definició de família

http://www.flickr.com/photos/vh/57631660/sizes/m/in/photostream/

En un primer moment no sabia com definir una família ja que depenent de la definició la podríem confondre amb un altre context com els amics o l’escola.

Per tant, sabia que era un context social ja que es relaciona amb tots els components (pare, mare, padrí, padrina, etc.) però el diferencia dels altres perquè és el més proper a l’infant. És a dir, les persones que formen la família són les primeres en interactuar amb l’infant.

D’altra banda, l’objectiu primordial de la família és que l’infant estigui bé, és a dir, sa. Per a que això es puga produir s’han de cobrir totes les seves necessitats. Per tant, ja tenim una altra característica.

A més, el nen/nena ha de sentir que les persones del seu voltant l’estimen, però això es necessari que li donin protecció i estima.

Finalment, la definició que jo donaria de la família és la següent:

La família és el context social més proper que cobreix totes les necessitats de l’infant, donant-li protecció i estima.

Després de fer aquesta definició i posar-la en comú amb els meu grup, entre tots hem extret una altra definició de família:

-       Institució de socialització que compleix una sèrie de funcions.

Un cop tots els grups tenien feta la seva definició, les hem posat en comú i hem extret les següents característiques de família:

ü  Compleix una sèrie de funcions.

ü  Cobreix la necessitat dels seus membres.

ü  Membres pròxims amb vincles de sang  / càrrega emocional

ü  Estructura de relació.

ü  Model referència.

Després, unint el que havíem posat en comú, varem extreure la següent definició:

Grup humà unit per vincles de sang o vincles afectius que compleix les funcions de satisfer les necessitats dels seus membres i serveix com a model de referència fent de mediadora per a la incorporació de l’individu a la societat. A més comparteixen temps i espai.

Buscant per la xarxa he trobat una definició de família que penso que la resumeix molt be i inclou tots els aspectes que hem anat dient a classe:

La família és un grup social unit per relacions de parentiu, tant per via sanguínia com per relacions afectives. Aquests grups familiars reproduiran formes, valors socials i culturals que estan instal·lats en una societat.

Després de contrastar aquestes definicions, la que finalment, compliria, per a mi, totes les característiques seria la següent:

La família és el context social més proper unit per relacions de parentiu, tant per via sanguínia com per relacions afectives que cobreix totes les necessitats de l’infant, donant-li protecció i estima i reproduint valors socials i culturals instal·lats en una societat.

Frases alquímia de les emocions

De l'alquímia de les emocions vaig decidir escollir una frasse de cada emoció:

Del amor vaig escollir la següent frase:

•    Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico.

Vaig escollir aquesta frase perquè penso que establir vincles afectius i estimar a les persones del teu voltant és essencial per que puguis estimar a altres persones i conèixer a gent nova. Si aquests vincles no s’han establert potser la persona tingui dificultats per obrir-se a altres per por a que no sigui correspost.

De la por va elegir la següent:

•      Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo.

Tothom té por en algun moment de la seva vida i no, per això, hem de tenir vergonya a acceptar-ho. El més valent no és aquell que amaga les pors és aquell que hi sap fer front.

Vaig elegir la següent frase per a la ràbia:

•      Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie.

Abans de començar aquesta assignatura, pensava que la ràbia era millor que no es manifestés ja que potser afecti a persones que aprecies però he vist que es essencial mostrar-la encara que sigui respectant a qui va dirigida.

Igual que nosaltres, els nins necessiten el seu temps per expressar la ràbia però també hem de controlar els seus impulsos d’agressivitat ja que por provocar les faltes de respecte.

De la tristesa vaig seleccionar la següent:

•      Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida.

L’alegria i la tristor van unides de la mà i, per tant, si ens neguem a estar tristos, ens neguem a estar alegres. No expressar i no admetre que estam tristos fa que ens protegim de les relacions o les experiències que ens poden portar al sofriment.

Finalment, de l’alegria vaig elegir:

•     Procurar repartir un soplo de alegría en nuestro entorno. Es un esfuerzo que se contagia y hace la vida más agradable.

Quan algú del meu voltant està feliç, contagia a totes les persones que interactuen amb ell/a i, per això, penso que quan una persona es troba decaiguda, el millor que podem fer és a més de recolzar-la, transmetre-li un punt d’alegria per a que es senti millor.

Definició d'emoció

Un cop hem definit les cinc emocions bàsiques i hem llegit l’alquímia de les emocions, entre tots els membres de la classe hem posat en comú una pluja d’idees per extreure una definició del que és una emoció. Les paraules que han sortit han estat les següents:

•    Necessiten ser expressades
•    Reflex neuronal
•    Puntual
•    Expressats
•    Reacció
•    Reflex osmàt
•    Intenses
•    Reflex de l’estat anímic
•    Subjectives
•    Regulables
•    Són universals

Un cop varem dir el que creiem, cadascú a casa seva va haver de fer una definició. La meva va ser la següent:

“Una emoció és un estat puntual provocat per un estímul i que ha de ser expressat”.

•    La diferència entre emoció i sentiment és que les emocions són puntuals, les sentim en un moment determinat. En canvi els sentiments els podem sentir durant un llarg període de temps.
•     Les emocions sorgeixen a partir d’un estímul que ens pot causar diferents sensacions com pot ser alegria, tristor, ira o ràbia, alegria o amor.
•    Encara que nosaltres intentem evitar el que sentim, les emocions s’expressen tant físicament com dintre nosaltres.  

Un cop tots tenim la nostra definició, ens varem posar en petits grups i en el meu varem extreure la següent definició:

“Es un estat expressat de manera puntual i intensa que es produeix com a reacció a estímuls externs, interns, reals o imaginaris provocant canvis físics i anímics. Aquests estats universals necessiten un mitjà d’expressió que ajudi a integrar-los i autoregular-los amb la fi de trobar un equilibri personal.”

I un cop tots els grups varen tenir la seva definició,  les varem posar en comú i el resultat va ser el següent:

“És un estat provocat per una reacció a un estímul intern o extern, real o imaginari, provocant canvis somàtics.”  

Per que se’m quedés del tot clar vaig decidir pensar en alguna cosa que hem fes emocionar. Vaig pensar en un concert de Sabina i Serrat (estímul extern), el qual sempre que el veig se’m posa la pell de gallina (canvi somàtic). D’aquesta manera hem vaig adonar del que realment era una emoció.

Deixo aquí el vídeo per a la gent que el vulgui veure,

Les emocions per preservar l'espècie

Quan el professor ha preguntat quines creiem que eren per a nosaltres les emocions per preservar l'espècie he començat a pensar i cada cop que hem venia una paraula dubtava si es tractava d'una emoció o un sentiment ja que no sabia exactament quina era la diferencia. He començat a pensar i finalment he arribat a aquestes quatre emocions:

• Alegria. Ha set la primera emoció que m'ha vingut al cap ja que l'alegria és la base per a que la societat visqui en pau i entre tots ens podem ajudar per fer que tothom sigui feliç. D'aquesta manera l'alegria seria aquell estat de benestar i plaent per la consecució d'aquells objectius que ens proposem o per la relació amb una persona que manifesta aquesta emoció i la vivim com a pròpia. 

• Tristesa. He escollit la tristesa però no sabia ben bé perquè l'havia escollit però un cop he anat reflexionant amb els meus companys he pensat que sense tristesa no pots tenir alegria ja que no es veuria la diferència entre un estat i l'altre. A més, la tristesa fa que siguem capaços de sentir i de trobar a faltar aquelles persones que han sigut importants per a nosaltres. La tristesa per a mi seria estat afectiu dolorós causat pel incompliment de les nostres expectatives. 

• Por. Hem sento bastant identificada amb aquesta emoció i m'ha vingut al cap en un primer moment. Hem sento identificada perquè hem costa molt deixar de tenir por; por de perdre a persones del meu entorn, por a fer coses malament, etc. Gràcies a això m'he adonat que sóc una mica insegura però a l'hora penso que de vegades es bo tenir-ne. Ara bé, una por excessiva fa que ens paralitzi i no sapiguem actuar. Per tant, la por seria aquell sentiment desagradable davant d'alguna cosa que ens espanta o creiem que ens pot fer mal. 

• Amor. L'amor, per a mi, és l'emoció bàsica. A partir d'aquesta podem sentir les emocions anteriors i, a més, sentir amor per una persona és un dels sentiments més bonics que l'espècie pot sentir. D'aquesta manera l'amor seria aquell sentiment relacionat amb l'afecte i l'afecció que ens provoca una sèrie de sentiments i ens fa actuar d'una determinada manera.

Aquestes han estat les quatre emocions que jo considerava bàsiques però quan he posat en comú les del grup m'he adonat que m'havia deixat la ràbia. Jo mateixa m'hi preguntat: Per què se m'ha oblidat la ràbia? Per una banda he pensat que era perquè en un primer moment creia que per a mi no era essencial expressar-la i, per l'altra banda, he pensat que potser m'he centrat més en aquelles que solc sentir més sovint. 

Quan hem parlat i debatut sobre les emocions, cada cop més m'ha adonat que la ràbia és importantíssim que l'expressem. Sempre he pensat que les persones han de dir allò que senten perquè sinó algun dia aquesta "bola de foc" sortirà per un costat o per un altre. Jo soc una persona que sempre m'ha costat molt dir el que penso per no fer mal a les persones del meu voltant i pago la ràbia amb persones que no hi tenen res a veure i potser els hi faci més mal, com la família o el nuvi. 

Quan hem fet la proposta en gran grup ens hem adonat que les cinc emocions bàsiques són: l'alegria, la por, la tristesa, l'amor i la ràbia (l'alquímia de les emocions) encara que molts autors en nombren d'altres. 




Finalment, m'agradaria citar una frase interessant relacionada amb el tema de les emocions de Jorge Bucay:

No somos responsables de las emociones, pero sí de lo que hacemos con las emociones.