Definició d'emoció

Un cop hem definit les cinc emocions bàsiques i hem llegit l’alquímia de les emocions, entre tots els membres de la classe hem posat en comú una pluja d’idees per extreure una definició del que és una emoció. Les paraules que han sortit han estat les següents:

•    Necessiten ser expressades
•    Reflex neuronal
•    Puntual
•    Expressats
•    Reacció
•    Reflex osmàt
•    Intenses
•    Reflex de l’estat anímic
•    Subjectives
•    Regulables
•    Són universals

Un cop varem dir el que creiem, cadascú a casa seva va haver de fer una definició. La meva va ser la següent:

“Una emoció és un estat puntual provocat per un estímul i que ha de ser expressat”.

•    La diferència entre emoció i sentiment és que les emocions són puntuals, les sentim en un moment determinat. En canvi els sentiments els podem sentir durant un llarg període de temps.
•     Les emocions sorgeixen a partir d’un estímul que ens pot causar diferents sensacions com pot ser alegria, tristor, ira o ràbia, alegria o amor.
•    Encara que nosaltres intentem evitar el que sentim, les emocions s’expressen tant físicament com dintre nosaltres.  

Un cop tots tenim la nostra definició, ens varem posar en petits grups i en el meu varem extreure la següent definició:

“Es un estat expressat de manera puntual i intensa que es produeix com a reacció a estímuls externs, interns, reals o imaginaris provocant canvis físics i anímics. Aquests estats universals necessiten un mitjà d’expressió que ajudi a integrar-los i autoregular-los amb la fi de trobar un equilibri personal.”

I un cop tots els grups varen tenir la seva definició,  les varem posar en comú i el resultat va ser el següent:

“És un estat provocat per una reacció a un estímul intern o extern, real o imaginari, provocant canvis somàtics.”  

Per que se’m quedés del tot clar vaig decidir pensar en alguna cosa que hem fes emocionar. Vaig pensar en un concert de Sabina i Serrat (estímul extern), el qual sempre que el veig se’m posa la pell de gallina (canvi somàtic). D’aquesta manera hem vaig adonar del que realment era una emoció.

Deixo aquí el vídeo per a la gent que el vulgui veure,

Les emocions per preservar l'espècie

Quan el professor ha preguntat quines creiem que eren per a nosaltres les emocions per preservar l'espècie he començat a pensar i cada cop que hem venia una paraula dubtava si es tractava d'una emoció o un sentiment ja que no sabia exactament quina era la diferencia. He començat a pensar i finalment he arribat a aquestes quatre emocions:

• Alegria. Ha set la primera emoció que m'ha vingut al cap ja que l'alegria és la base per a que la societat visqui en pau i entre tots ens podem ajudar per fer que tothom sigui feliç. D'aquesta manera l'alegria seria aquell estat de benestar i plaent per la consecució d'aquells objectius que ens proposem o per la relació amb una persona que manifesta aquesta emoció i la vivim com a pròpia. 

• Tristesa. He escollit la tristesa però no sabia ben bé perquè l'havia escollit però un cop he anat reflexionant amb els meus companys he pensat que sense tristesa no pots tenir alegria ja que no es veuria la diferència entre un estat i l'altre. A més, la tristesa fa que siguem capaços de sentir i de trobar a faltar aquelles persones que han sigut importants per a nosaltres. La tristesa per a mi seria estat afectiu dolorós causat pel incompliment de les nostres expectatives. 

• Por. Hem sento bastant identificada amb aquesta emoció i m'ha vingut al cap en un primer moment. Hem sento identificada perquè hem costa molt deixar de tenir por; por de perdre a persones del meu entorn, por a fer coses malament, etc. Gràcies a això m'he adonat que sóc una mica insegura però a l'hora penso que de vegades es bo tenir-ne. Ara bé, una por excessiva fa que ens paralitzi i no sapiguem actuar. Per tant, la por seria aquell sentiment desagradable davant d'alguna cosa que ens espanta o creiem que ens pot fer mal. 

• Amor. L'amor, per a mi, és l'emoció bàsica. A partir d'aquesta podem sentir les emocions anteriors i, a més, sentir amor per una persona és un dels sentiments més bonics que l'espècie pot sentir. D'aquesta manera l'amor seria aquell sentiment relacionat amb l'afecte i l'afecció que ens provoca una sèrie de sentiments i ens fa actuar d'una determinada manera.

Aquestes han estat les quatre emocions que jo considerava bàsiques però quan he posat en comú les del grup m'he adonat que m'havia deixat la ràbia. Jo mateixa m'hi preguntat: Per què se m'ha oblidat la ràbia? Per una banda he pensat que era perquè en un primer moment creia que per a mi no era essencial expressar-la i, per l'altra banda, he pensat que potser m'he centrat més en aquelles que solc sentir més sovint. 

Quan hem parlat i debatut sobre les emocions, cada cop més m'ha adonat que la ràbia és importantíssim que l'expressem. Sempre he pensat que les persones han de dir allò que senten perquè sinó algun dia aquesta "bola de foc" sortirà per un costat o per un altre. Jo soc una persona que sempre m'ha costat molt dir el que penso per no fer mal a les persones del meu voltant i pago la ràbia amb persones que no hi tenen res a veure i potser els hi faci més mal, com la família o el nuvi. 

Quan hem fet la proposta en gran grup ens hem adonat que les cinc emocions bàsiques són: l'alegria, la por, la tristesa, l'amor i la ràbia (l'alquímia de les emocions) encara que molts autors en nombren d'altres. 




Finalment, m'agradaria citar una frase interessant relacionada amb el tema de les emocions de Jorge Bucay:

No somos responsables de las emociones, pero sí de lo que hacemos con las emociones.

El sentiment del primer dia

Així com diu el títol de la meva entrada, amb aquesta m’agradaria plasmar aquells sentiments que hem desperta començar una nova etapa, amb noves assignatures i diferents professors.

En primer lloc, el sentiment que hem sorgeix és el de la POR, por a lo desconegut, a no saber com són els professors, les assignatures, la metodologia i tot el que comporta una nova assignatura. Però encara que tingui por també tinc CURIOSITAT: són sentiments que d’una banda hem retreuen i, per l’altre,  m’empenten per aprendre coses noves.

Com he dit a la presentació, sóc una persona molt alegre i intento treure de tot,  la part positiva per no perdre mai les ganes de seguir i fer coses. Penso que d’aquesta manera, puc arribar a aconseguir el que vull i ser feliç. A més, crec que si una persona està alegre li pot aferrar la seva emoció a una altra que potser ho necessiti i fer que es trobi molt millor. Per tant, pel que fa al quadre de les emocions hem relaciono amb el primer, emocions positives.

Pel que fa al meu estat físic, al cos, no he notat ninguna manifestació encara que les tensions dels exàmens encara les noto sobretot a l’esquena. Però el meu rostre ha canviat ja que he guanyat una mica de color i els músculs de la cara estan molt més relaxats. 

Finalment, una frase que m’agradaria ressaltar i que m’hi sento identificada és:

"No es bueno quedarse recordando el pasado con tristeza, es mejor dar un paso sonriéndole a la vida.”

MÒDUL 4 FACTORS INTERPERSONALS DEL PROCÉ D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

En el procés d’ensenyament – aprenentatge, a més dels factors intrapersonals, també hi estan implicats els factors interpersonals, és a dir, el mestre.

El dia en que hi ha el primer contacte amb els infants, el mestre es crea unes expectatives que es basen en informacions obtingudes d’aquests. Per exemple, la manera de vestir, si es guapo o lleig, etc. Després d’haver-se fet aquestes expectatives, tractarà a uns infants d’una manera o d’una altra i, per tant, aquests actuaran diferent segons el que pensa d’ells el mestre. Però, amb el pas del temps, el pensament del professor va canviant segons les actuacions dels nens i, per tant, hem d’estar oberts i no tancar-nos i etiquetar als infants d’una determinada manera.

D’altra banda, cada mestre té unes característiques que estan lligades al rendiment dels alumnes. Hi ha mestres que són més afectius- emocional que ajuden i accepten en major grau i mestres intel·lectuals – directius que es centren en la part cognitiva, en els recursos didàctics.  Per a ser un bon professor és necessari complementar aquests dos extrems ja que hem d’ajudar a l’infant però també hem de tenir en compte els continguts que es donin a la classe i les passes necessàries per assolir aquests continguts.

Els nous aprenentatges dependran de l’eficàcia del mestre ja que aquest ha de motivar a l’infant, posar-se a la seva pell, escoltar-lo i ha de tenir una capacitat d’escolta. A més, la seva feina ha de ser vocacional i ha de tenir en compte les necessitats individuals de cada infant de la classe i el seu ritme i la seva implicació dins l’aula per a que aquest sentin el seu suport i vegin que són importants per a ell, que els té en compte.

Per tant, encara que hi hagi estils diferents, els professors han de ser una guia per als infants i ajudar-los amb el que necessitin, sense desmotivar-los i fent-los sentir que ells poden realitzar tot el que es proposin.

TEMA 3 FACTORS PSICOLÒGICS IMPLICATS EN L’APRENENTATGE: FACTORS INTRAPERSONALS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT- APRENENTATGE

Durant el procés d’ensenyament – aprenentatge de l’infant, hi ha diferents factors psicològics que hi estan implicats. Pel que fa als factors intrapersonals trobem els processos cognitius (memòria, atenció i intel·ligència), els processos afectius (personalitat i motivació) i les habilitats i estratègies d’aprenentatge (metacognició).

Després de realitzar el treball sobre la professora (Bea) des Pratet m’hi adonat que hi ha moltes maneres per potenciar tant l’atenció com la memòria dins la classe però la base per desenvolupar-ho és que el nen tingui interès i curiositat per allò que aprendrà. Sinó posem èmfasis, els nens s’avorriran i deixaran de prestar atenció a la mestra. A més, també, hem de tenir en compte que cada nen és diferent i, per tant, li interessen coses diferents dels altres.

Una de les maneres per a que els nens estiguin atents a classe és canviar de to ja que un to lineal potser avorreixi als infants. També, hem de pujar el to en allò que volem que ressalti més en els nens per a que es fixin més amb allò que diem.

Els gestos també ens poden ajudar a captar aquesta atenció, per exemple, a l’hora de cantar una cançó i aprendre-la, podem fer els moviments que diu la lletra i així que sigui més fàcil de memoritzar-la. Hem vaig quedar bocabada quan els vint-i-cinc nens de na Bea es sabien les cançons i, fins i tot, ballaven al mateix temps fent el que deia la lletra.

A més, encara que no mostri interès, hem de motivar-lo relacionant temes interessants per a ell i el tema que s’està explicant per a que així presti més atenció. Un aspecte que també és important per a que els nins prestin atenció és tenir l’aula organitzada i sense remors, amb una temperatura agradable. D’aquesta manera, els nens oblidaran els factors externs i es centraran en el tema que s’estudia.

El que més por hem fa a l’hora de donar classe és que els nens deixin d’escoltar-me o parlin amb els companys. Aquesta assignatura m’ha ajudat molt i m’ha donat tècniques que puc aprofitar quan comenci a ser mestre, cosa que no sabia quan vaig començar el trimestre ja que tenia una idea errònia del que era la psicologia de l’educació i no sabia tot el que hem podria aportar. Aquest tema penso que és molt important ja que tot comença per la motivació del nen i un cop aquest està motivat comença el seu procés d’aprenentatge.

Com ja he dit abans, per a que el nen integri un nou aprenentatge ha d’estar motivat i això dependrà dels interessos dels infants. Però, encara que el tema no li interessi, hem de fer activitats que el motivi. Fer-lo protagonista del seu propi aprenentatge és la clau per a que el nen estigui motivat i tingui ganes d’aprendre.

TEMA 2 LES TEORIES DEL APRENENTATGE I LA SEVA IMPLICACIÓ EN EL CURRÍCULUM ACTUAL: PROCESSOS D’APRENENTATGE

Hi ha diferents teories sobre l’aprenentatge, una d’elles és el conductisme. El que més m’ha cridat l’atenció d’aquesta teoria són els procediments per controlar i modificar la conducta ja que de vegades, els que estem aprenent ens preguntem com podem fer que els nens es comportin de la manera que volem o com canviar el seu comportament. Ara bé, aquests procediments s’han d’utilitzar correctament ja que, de vegades, el que fem és fer-la incorrecta i provoquem que una resposta per part del nen que no és la que nosaltres volem.

Per exemple, quan hem donat a un nen una recompensa per allò que ha fet bé és important que no se li llevi a causa d’una altra actuació que no tingui res a veure ja que potser torni a repetir el que havia fet malament anteriorment per tornar-la a tenir.

Com a futur mestra aquestes tècniques m’han ajudat molt encara que penso que, de vegades, hem de deixar al nen i en lloc d’aplicar-les fer que reflexioni sobre allò que ha fet incorrectament ja que és de la manera en que es posa en la pell de l’altre i pot entendre que el que fa no és correcte. És a dir, que el nen no faci les coses per una recompensa sinó que no les faci perquè ell mateix s’ha adonat que no ho ha de fer.

Abans de començar la carrera pensava que el que deia el professor era la veritat absoluta i el nen el que havia de fer era escoltar i memoritzar. Un cop he començat la universitat m’hi adonat que el que pensava era erroni ja que un nen va carregat d’experiències i vivències i que, fins i tot, podem aprendre d’ells. Això també ho he vist reflectit amb el meu fillol quan, amb només dos anys, és capaç de tenir una conversació i explicar-me el que ha aprés per ell mateix a casa o a l’escola ja que he vist que ha  interioritzat el que ha aprés i al llarg d’un temps ha pogut contar-ho i utilitzar el nou aprenentatge en altres àmbits.

El que també m’ha fet reflexionar sobre la instrucció del professor ha set el treball que havíem de realitzar sobre les fitxes. Amb únicament una fixa hem tret un miler d’activitats que podem realitzar amb els infants i que sigui una forma de viure aquest nou aprenentatge. Per exemple, fer excursions al parc de bombers, tenir una visita d’un metge a la classe, fer un qüestionari al netejador dels carrer, etc.

Per tant, amb aquestes teories he pogut veure que encara que puguem canviar la conducta de l’infant és necessari deixar-lo reflexionar i que ell mateix s’adoni del que ha fet malament però sempre sabent que té el nostre suport per qualsevol ajuda que necessiti.

Els dos dibuixos que més m'han agradat

He decidit triar aquest dibuix perqué el resultat ha set molt polit encara que en un principi no sabiem ben bé que era el que fariem amb tants de peixos. 

Es tractava de fer peixos en forma de coses del nostre entorn, per exemple, un peix – bossa, un peix – botella, etc. Passava el temps i cada cop hi havia peixos més divertits. Després, havíem de col·locar la fulla on hi havia els peixos, dalt de la fulla que havíem pintat amb ceres i repassar els peixos amb un bolígraf estrenyent ben fort. 

El reultat com podeu veure és genial i la senció que he tingut mentre ho anava fent era molt bonica. 

He decidit triar aquest dibuix perqué, com veis, és molt polit i és molt simple de fer. 

 

En primer lloc, hem tingut que doblegar una fulla diferents vegades i tallar els cantons amb formes. D’aquesta manera, quan s’obri el paper queden milers de formes diferents.

Un cop vaig obrir la fulla, la vaig col·locar dalt una fulla del bloc de dibuix. Varem repassar amb ceres els cantons de les formes i amb el dit ho havíem de difuminar al centre de la figura. Ha quedat un dibuix molt polit.